Es ben curiós l‘efecte de la força centrífuga i com es tendeix a polaritzar les posicions, casi tan curiós com aquesta tendència a etiquetar i estigmatitzar ràpidament les opinions diferenciades.
Suposo que no m’he expressat prou bé, si sembla que el meu desig es que desaparegui el català , tot el contrari .Es una llengua que faig servir i m’agrada. Jo al col•legi, vaig fer meitat i meitat, i n’estic molt agraïda d’ haver pogut desenvolupar l'aprenentatge de la meva altre llengua el català. I insisteixo, sempre la defensaré davant qualssevol que la critiqui o l’ataqui, i així ho he fet.
Però,no em sembla bé, haver d’escoltar ,com ho he fet, i ho dic de veritat, parlar a una mestre que diu que no li deixen fer servir el castellà a l'escola amb els seus companys. O un altre que davant l’avaluació del primer any de docència, es queixa que li avaluïn si introdueix prou bé la llengua en la pràctica docent amb el alumnes, en comptes d'avaluar primer l’adquisició del contingut de la seva docència. Així ho viuen part dels mestres, i així ho he escoltat personalment i no de gent molt posicionats a la dretona més rància, si no gent sense ideologia política.
D’altra banda, considero que el català tot i esser una part fonamental en el contingut docent ,no hauria d' esser la prioritat.I considero que aquell que vulgui que la llengua vehicular sigui el castellà o el català o ambdues ho hauria de poder escollir.
Igual que considero que tothom ha de poder escollir en quina de les dues llengües fa els exàmens, i personalment he estat davant d'una persona que ha volgut tenir un examen en castellà i no li han donat pas. En aquella ocasió aquella noia no va poder escollir.
Així mateix, sí considero que m’imposen una llengua quan m’imposen l’ús del català a l'empresa. Crec que la gestió d’una empresa ha d’ésser pròpia, si tu abogas per fer-ho en anglès o japonès es decisió teva, si t’arruïnes es arrel les teves decisions, no em sembla bé que obliguin a invertir en sistemes, rètols i un llarg etc…Jo veig cada dia el que suposa per una petita empresa aquest cost, veig la cosa ben fotuda com per fer cap mena d’inversió i encara menys si no es podrà amortitzar. Al carrer del costat de casa meva tinc una veïna que te una empresa que dona a dos bandes de l’illa, una banda te el rètol en una llengua i l’altre a l’altra llengua. L’ han amonestat i si no ho canvia li posaran una multa,finalment els ha tret, resta el rètol en blanc¿¿??A més que penso que destinar recursos per posar un inspector a vigilar això no hauria d’ésser prioritari havent com hi ha serioses mancances en recursos de les nostres forces de seguretat.Tinc un veí, que es policia local, i m’explicava, que han hagut de fer un "apanyo" ells mateixos per poder posar-se un sistema al casc, per poder-se comunicar quan surten amb la moto, i del tema de les armilles ni en parlem.
Segueixo pensant que en comptes de multes haurien en tot cas de donar ajudes a l'empresari que opti per aquest canvi de facturar al català, perquè a més, activarien economia,una millor manera d’introduir la llengua, aportant ajudes a qui volgués introduir-la en el seu dia a dia, als negocis, no pas amb sancions...En definitiva tots el diners que es destinen en institucions, projectes ,fundacions,campanyes… , que es destinessin en l' economia diària ,en comptes de destinar aquestes mil.lionades en aquestes fundacions etc. Contràriament la sensació que tenim la gent del carrer, es que els nostres recursos es destinen donant prioritat davant de qualssevol altre necessitat social a la defensa de la llengua amb imposicions.I així es com es viu, defensar per davant de tot aquesta qüestió, ens porta a aquells que amb prou feines no arribem a final de mes, i que patim una sanitat penosa, que veiem els problemes que tenim amb els fills, i l’únic que es veu de les nostres administracions es que es capfiquen amb aquest tema de la identitat i la llengua obviant tot el demés.
Es difícil defensar certs posicionaments en una discussió amb un Basc i un Madrileny que em comenten que la nostra terra es un lloc aïllat i tancat en nosaltres mateixos,cada dia mes provinciana, perquè s’han trobat , visitant un museu o similar, que malgrat ells es dirigien en castellà a la senyoreta de recepció, aquesta insistia en fer servir el català. I es preguntaven si no seria més positiu que aquella noia no momes coneixes el català ,si no també el castellà i fins i tot alguna altre llengua com l’anglès , per poder rebre en llur llengua al visitant per ampliar i facilitar la recepció del turisme, per exemple.
Potser sí que m’he tornat una "fatxins", potser sense valors socials perquè no tinc en consideració a la minoria catalanoparlant, però de veritat considero que prioritzar i monopolitzar la gestió i els recursos amb aquest fi no es el que tots necessitem, es important tenir en consideració els drets i les necessitats de les minories però en positiu mai en negatiu, i sempre sense perdre de vista les necessitats globals.Potser peco d’ egoista per voler que gestionin els recursos donant-li una prioritat més social, o més positiva o més integradora o més activadora de la economía.A mi m’agradaria que el català fos un actiu, no un cost, no una imposició en multes o sancions o una prioritat per davant d’altres qüestions.
Sóc de la opinió que primer son el drets ,mai per davant de les obligacions.
Però molt em temo que criticar la desmesurada defensa del català i la identitat catalana, ens converteix per defecte per molts en “fascistas” sense escrúpols i sense consciencia social, el pitjor, ens converteix en enemics del català i la identitat catalana, o sigui en enemics de la nostra llengua i la nostra identitat.
Però igualment continuaré defensant un altre possibilitat de fer, de la mateixa manera que continuaré discutint amb aquells que prioritzen un estat Espanyol únic i centralitzat,obviant i marginant el fet diferencial com a component enriquidor i pluricultural.I defensaré un federalisme possible i equànime,i una Catalunya gran dintre d’ una Espanya gran , i defensaré que em reconeguin aquesta possibilitat i el més important que aquesta també sigui una veu amb més gent que ho pensa.
I continuaré defensant que imposar qualsevol opció es el pitjor que es pot fer, i la llibertat d’elecció ha d`esser el més important a la nostra societat, sempre.Crec que el prioritari per davant de les defenses es la llibertat, per davant de les obligacions son els drets d’elecció.
Però bé potser aquesta perspectiva amb les meves experiències viscudes, que son les que em posicionen, m’ubica en una postura amb poca visió social i em fa perdre els meus valors com m’han dit.
Malgrat tot, es important per mi conèixer els posicionaments de tots els extrems i evidentment les altres experiències al respecte, sobre tot per no caure en el radicalisme i el prejudici.
Espero no perdre mai aquesta intenció .
No hay comentarios:
Publicar un comentario