“Ja n’estic fins els collons, de dormir amb els pantalons” diu una cançó de Sopa de Cabra,ves per on em sembla que quan escrivien aquestes lletres a cop de guitarra no imaginaven pas fins quin punt copsaria una realitat 22 anys després, retrat fidedigne i molt gràfic de la nostra realitat social catalana.
La setmana passada les primeres planes de la premsa obrien amb la malaurada noticia de l’euro repago sanitari i la quota turística entre d’altres maleses, tot seguint la fulla de seguiment del tàndem ppciu ciupp,aquestos del de "Mas de lo mismo" ben embussats tots ells de banderes, tan es si amb mes o menys ratlles,però jugant amb els mateixos colors si més no.
Ara això sí, sembla que a casa nostra, Catalunya, gens a dir euro més o euro menys si podem cridar ben alt que aquí els de la terra portem ben posats els pantalons doncs.
El hashtag #tenimunproblema al twitter d’aquell dia, indicador del pols que batega a la Red social podria referir-se al #Copagament o al pacte PPCiU, però no,fóra sobre les banderetes i la portada de l'ABC, de la qual no faré pas esmena, que els hi doni corda un altre.
Tot un exemple de llibre que diria Chomsky d’una excel·lent estratègia de distracció, la número 1 del manual de llurs tècniques de manipulació mediàtica.
País de bens aquest.
Es clar que si haig de posar en una balança que m’esgarrifa més si el temps i esforç invertit en denunciar aquests tipus de fets banderils o el temps perdut en decidir,consensuar, aprovar i dedicar temps per part de l’ administració que gestiona els meus recursos en posar una o un altre bandereta, haig de dir que el ciutadà es ben lliure de denunciar el que vulgui i fer el que cregui amb els seus diners i temps, però a la meva administració la pago jo, així que en dol l’ànima veure fins a quin punt poder cridar ben alt que aquí els de la terra portem ben posats els pantalons es la màxima davant tot.
Per davant d’aquest mapa o ja catifa tan tupida i vigorosa que no deixa de créixer
http://maps.google.es/maps/ms?msid=208661973302683578218.00049ca0e3e7654bb763a&msa=0&ll=39.571822%2C-2.06543&spn=13.843688%2C19.753418
(Mapa de corrupció per partits polítics)
Que encara em balla el cap la qüestió de perquè no ha estat fins ara que han de realitzar l’ embargament dels bens de Félix Millet y Jordi Montull.¿¿??
La màxima davant la pujada d’un 31% de la demanda de serveis bàsics per a persones necessitades mentre minven les ajudes. Ajudes com les campanyes encetades per tot el territori de recollida de roba que malauradament cada cop son més freqüents arreu inclosa Barcelona. A on avui l’equip del seu Batlle se li feia la boca gran entre somriures parlant de L’hissa’t d'una senyera d'enormes proporcions al ben mig del projecte de la nova seu del parlament a la plaça les glories. Tanta roba per cobrir tan poc cos.
O per davant del control del conegut frau fiscal que pot equivaldre al pressupost sanitari, i tanmateix si afegim el cost de corrupcions i corrupteles de ben segur que ens atinçaria al total del pressupost en educació.
La setmana passada les primeres planes de la premsa obrien amb la malaurada noticia de l’euro repago sanitari i la quota turística entre d’altres maleses, tot seguint la fulla de seguiment del tàndem ppciu ciupp,aquestos del de "Mas de lo mismo" ben embussats tots ells de banderes, tan es si amb mes o menys ratlles,però jugant amb els mateixos colors si més no.
Ara això sí, sembla que a casa nostra, Catalunya, gens a dir euro més o euro menys si podem cridar ben alt que aquí els de la terra portem ben posats els pantalons doncs.
El hashtag #tenimunproblema al twitter d’aquell dia, indicador del pols que batega a la Red social podria referir-se al #Copagament o al pacte PPCiU, però no,fóra sobre les banderetes i la portada de l'ABC, de la qual no faré pas esmena, que els hi doni corda un altre.
Tot un exemple de llibre que diria Chomsky d’una excel·lent estratègia de distracció, la número 1 del manual de llurs tècniques de manipulació mediàtica.
País de bens aquest.
Es clar que si haig de posar en una balança que m’esgarrifa més si el temps i esforç invertit en denunciar aquests tipus de fets banderils o el temps perdut en decidir,consensuar, aprovar i dedicar temps per part de l’ administració que gestiona els meus recursos en posar una o un altre bandereta, haig de dir que el ciutadà es ben lliure de denunciar el que vulgui i fer el que cregui amb els seus diners i temps, però a la meva administració la pago jo, així que en dol l’ànima veure fins a quin punt poder cridar ben alt que aquí els de la terra portem ben posats els pantalons es la màxima davant tot.
Per davant d’aquest mapa o ja catifa tan tupida i vigorosa que no deixa de créixer
http://maps.google.es/maps/ms?msid=208661973302683578218.00049ca0e3e7654bb763a&msa=0&ll=39.571822%2C-2.06543&spn=13.843688%2C19.753418
(Mapa de corrupció per partits polítics)
Que encara em balla el cap la qüestió de perquè no ha estat fins ara que han de realitzar l’ embargament dels bens de Félix Millet y Jordi Montull.¿¿??
La màxima davant la pujada d’un 31% de la demanda de serveis bàsics per a persones necessitades mentre minven les ajudes. Ajudes com les campanyes encetades per tot el territori de recollida de roba que malauradament cada cop son més freqüents arreu inclosa Barcelona. A on avui l’equip del seu Batlle se li feia la boca gran entre somriures parlant de L’hissa’t d'una senyera d'enormes proporcions al ben mig del projecte de la nova seu del parlament a la plaça les glories. Tanta roba per cobrir tan poc cos.
O per davant del control del conegut frau fiscal que pot equivaldre al pressupost sanitari, i tanmateix si afegim el cost de corrupcions i corrupteles de ben segur que ens atinçaria al total del pressupost en educació.
Doncs, jo “Ja n’estic fins els collons, de dormir amb els pantalons” i No goseu dir que no m’estimo la meva terra, i encara mes la seva gent i la seva enriquidora pluralitat cultural de la que soc hereva. Aquesta es tan “casa meva com casa vostra, si es que hi ha casa d’ algú”, com cantava un altre cançó. No goseu tildà els meus motius com a desarrelats si portar tatuada la marca “catalunya” no em treu pas l’ alè i em trenca el cor. I es que jo sóc més de dir que quan la fam entra per la porta, l'amor se n'ix per la finestra.
